La química amb Antoni Martí i Franquès

La composició de l’aire

“Així a tant a l’hivern com a l’estiu, a la primavera, a la tardor i en qualsevol estació de l’any en tots els mesos, en molts dies i en diferents hores d’aquests he trobat que l’aire de la meva pàtria, agafat en paratge descobert, es compon sempre de 21 a 22 parts d’aire vital i de 78 a 79 parts de mofeta”

antoni martí i franquès

Un savi autodidacte

Va començar a estudiar Filosofia a la Universitat de Cervera però va deixar els estudis universitaris i va tornar a la casa pairal d’Altafulla. Allí, els seus contactes directes amb l’ambient agrícola el van esperonar a la seva vocació científica i la seva dèria investigadora amb el desig d’aconseguir el coneixement dels fenòmens de la natura i un bon aprofitament dels recursos naturals. Va ser un gran autodidacta i va passar de pagès ric a savi rural.

Va estar interessat en l’aprenen- tatge lingüístic i a més de conèixer llengües clàssiques com el llatí i el grec, dominava l’anglès, alemany, francès i italià. Va tenir una gran biblioteca en la qual hi havia un bon nombre de revistes científiques i llibres, moltes de química i botànica. Es va familiaritzar amb els autors clàssics de la literatura i amb les primeres autoritats europees de les ciències naturals i la química (Linnè, Spallanzani, Humboldt, Stahl, Lavoisier, Cavendish…).

L’any 1876 va ser admès com a soci numerari a la Reial Acadè- mia de les Ciències de Barcelona i quatre anys després va entrar a la Reial Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona.

Els seus principals treballs

1787

“Observacions sobre l’aire vital de les plantes”

Antoni Martí i Franquès

1790

“Sobre la quantitat d’aire vital que es troba a l’aire atmosfèric i sobre diversos mètodes de conèixer-la”

Antoni Martí i Franquès

1787

“Sobre algunes produccions que resulten de la combinació de vàries substàncies aeriformes”

Antoni Martí i Franquès

1792

“Sobre els productes
de mescla d’algunes substàncies aeriformes”

Antoni Martí i Franquès

Un químic universal

Durant la segona etapa del segle XVIII comença una nova etapa de la química que encapçalaven Black, Cavendish, Scheele i Lavoisier, con- temporanis de Martí i considerats els pares de la química moderna. Els científics volien determinar la “pu- resa” de l’aire i Martí i Franquès va ser un dels que es van endinsar en l’estudi de la composició de l’aire i va dissenyar una màquina pneu- màtica, eudiòemtres, baròmetres, termòmetres, campanes de vidre i altres dispositius auxiliars.

La composició de l’aire va ser determinada per primer cop el 1774 per Lavoisier el qual va afirmar que contenia 1/5 part d’aire eminent- ment respirable que es va anomenar aire vital (oxigen) i 4/5 parts d’un gas que no ajudava a mantenir la  vida que es va anomenar àzoe o mofeta (nitrogen). El 1790 Martí i Franquès va donar uns resultats més precisos en una memòria que va llegir a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: “Així a tant a l’hivern com a l’estiu, a la primave- ra, a la tardor i en qualsevol estació de l’any en tots els mesos, en molts dies i en diferents hores d’aquests he trobat que l’aire de la meva pàtria, agafat en paratge desco- bert, es compon sempre de 21 a 22 parts d’aire vital i de 78 a 79 parts de mofeta”.

200 anys després encara es respecten aquests valors, millorats per la major precisió dels mètodes analítics moderns. Els treballs de Martí Franquès van tenir ressò internacional i la seva memòria va ser publicada en revistes científiques de França i Anglaterra i a Alemanya.

itinere tarragona visita guiada experiment antoni martí i franquès química

Un científic polifacètic implicat

S’havia convertit en un català universal però en les referències que es feien d’ell es donava el seu nom tergiversat moltes vegades voluntàriament ja que els france- sos no li perdonaven que hagués rectificat els seus contemporanis.

Un científic excepcional, de grans virtuts i que rebé honors i elogis dels seus contemporanis. Els seus interessos culturals l’obrien a mol- tes altres facetes com l’arqueologia i també va intervenir en els treballs de mesura de l’arc del meridià de París.

L’any 1800 va viatjar a l’estranger per ampliar els seus coneixements i un any més tard va intervenir en la fundació de l’Acadèmia de les Arts de Tarragona. Com a ciutadà, va ser present a totes les empreses cultu- rals i econòmiques i posà el seu in- terès en la restauració dels estudis universitaris a Tarragona. Durant el setge napoleònic de Tarragona del 1811, quan Martí i Franquès tenia 61 anys va resultar ferit, i una part dels seus manuscrits, la biblioteca i el laboratori es van destruir. Va morir a Tarragona el 1832, als 82 anys.

És un tarragoní insigne, comparable amb les més grans personalitats europees i admirador de la ciutat que no abandona.

Visita teatralitzada amb Antoni Martí i Franquès

Antoni Martí i Franquès visita teatralitzada itinere tarragona
Share: